La desigual atenció informativa que reben els artistes fallers i el paper de les dones en
les Falles de Borriana, temes destacats de la Revista d’Estudis Fallers de 2022
El pròxim dijous 3 de març es presenta un nou número de la Revista d’Estudis Fallers, la publicació que l’Associació
d’Estudis Fallers edita com a aportació anual a la festa de les Falles.
Una aproximació a la desigual atenció que rep en els mitjans el treball dels artistes fallers, el paper de la dona en les falles de Borriana i la resistència cultural exercida per la revista Pensat i Fet en els anys del franquisme, són alguns dels textos més destacats que apareixen publicats en el número 27 de la Revista d’Estudis Fallers (REF), que l’Associació d’Estudis Fallers presentarà el dijous 3 de març en un acte que tindrà lloc a les 19.30 hores al Col·legi Major Rector Peset, amb la presència d’alguns dels autors dels treballs publicats enguany.
En el número 27, corresponent a l’any 2022, la publicació, especialitzada en la investigació social de les diferents facetes de la festa de les Falles, inclou també articles sobre la societat digital fallera, el paper del disseny en les Falles, la difusió de l’obra dels artistes fallers i els diferents premis atorgats als llibrets en el període comprés entre el 1908 i 1930.
En la secció «Reflexions», el sociòleg Gil Manuel Hernández, explora en el centenari del naixement de Joan Fuster, la contribució de l’escriptor suecà als estudis sobre la festa fallera, especialment a partir de la seua obra Combustible per a falles, i la influència que el pensament fusterià ha tingut en les aproximacions contemporànies de la investigació social al voltant de la festa.
Esta primera secció de la revista es completa amb una proposta del politòleg Rubén Tello per a establir un full de ruta en la necessària digitalització de la festa de les falles mitjançant les ferramentes que els diferents actors tenen actualment al seu abast.
Tanca la secció una radiografia sobre el paper determinant del disseny en el futur de les Falles, que va ser precisament la temàtica desenvolupada en les converses Les Falles, a la Nau celebrades al desembre de 2021, en el marc de la capitalitat mundial del disseny, amb articles de José Latorre, María Navarro, Martín Forés i Dani Nebot.
En «Materials d’Estudi», el periodista Gustavo Clemente posa de manifest la desigual atenció informativa que reben les obres dels artistes fallers en comparació amb el tracte que es dispensen a altres protagonistes de les festes,
com ara les falleres majors.
Per la seua part, l’historiador i documentalista Javier Mozas recopila els nombrosos premis que, entre 1908 i 1930, van concedir associacions, comerços i penyes festives a les poesies publicades en els llibrets (al marge dels instituïts
per Lo Rat Penat) en una mostra de la implicació ciutadana en la festa fallera.
En la secció «Estudis», Silvia Musoles Ros, historiadora i gestora cultural, analitza el paper i posició que les dones tenen en les Falles de Borriana, tant en l’interior de la professió d’artista faller com en la sociabilitat festiva i els imaginaris femenins transmesos en els monuments.
En l’altre treball que completa esta secció, Jesús Peris, professor de la Universitat de València especialitzat en literatura contemporània, destaca la tasca de resistència cultural que va dur terme la revista Pensat i Fet durant la postguerra, mantenint tots els registres literaris i convertint-se en un referent del valencià culte, ja que es va convertir en l’única revista publicada íntegrament en valencià.
La revista, dirigida per Josep Martínez Tormo i Javier Mozas Hernando, es completa amb ressenyes de llibres, llibrets i altres publicacions destacades que han sigut editades en l’últim any